domingo, 4 de noviembre de 2012

29.De qui o què depèn la nostra felicitat?


1 comentario:

  1. Després de la visualització de la pel·lícula “into the wild” i de la posterior lectura de textos sobre diversos corrents filosòfics que intenten donar una resposta al que és realment el concepte de felicitat, i el que cal per aconseguir-la hem conclòs que la felicitat depèn d’un mateix però alhora del context social i amb la gent amb qui la comparteixes.
    En primer lloc, la felicitat depèn de nosaltres mateixos, ja que nosaltres som els únics que sabem que volem per aconseguir la felicitat i el que som capaços de fer per aconseguir-la per aquest motiu, i recolzant-nos en les teories d’ Epicur, el qual creia que calien tres ingredients per aconseguir-la: l’amistat, l’autosuficiència i el temps per a la reflexió.
    Analitzant cadascun d’aquests elements, trobem que la resposta a la pregunta plantejada es afirmativa. Ja que nosaltres som els que decidim quins amics tenir i el que hem de fer per mantenir-los. L’autosuficiència és en gran mesura deslligar-nos del lligams de la societat i aconseguir la llibertat i el tercer i últim punt és el que ens permet utilitzar els nostres coneixements per reflexionar i utilitzar aquests coneixements per arribar a ser feliços, la qual segons Aristòtil, és el fi al qual van dirigit tots els nostres actes. Com podem apreciar el plaer de l’aprenentatge i el coneixent són presents en les dues teories.
    En segon lloc, i basant-nos en els corrents estoics i cínics, els quals reflecteixen en gran mesura les teories d’Epicur, Zeó i Aristòtil, els primers concebien la felicitat en el fet de l’individu lliure sense haver d’estar sotmès als lligams de la societat o el que podem anomenar com a llibertat interna. Que el mateix Diògenes va aconseguir tot i ser esclau durant una part de la seva vida. Pel que fa als primers, concebien la virtut com el mitjà per arribar a la felicitat; aquesta virtut està marcada per l’obtenció de coneixements per aconseguir el benestar. Ara be, prenent com a referència les dues teories abans esmentades trobem que segons Barry Schwartz, un excés de llibertat ens pot comportar certa frustració, però la solució a aquesta la trobem en el conformisme dels estoics.
    Finalment i en aquest cas basant-nos en les teories d’Aristòtil, trobem el fet que l’home és un animal racional <> i que aleshores, la felicitat de l’individu depèn del context social en el que visqui. Com es el cas del esclaus, que no podien arribar a ser feliços al haver d’estar més temps treballant per viure que no pas per aconseguir ser feliços.
    En conclusió la felicitat és quelcom objectiu que podem aconseguir cada un dels individus, sempre i quan el context social sigui el adequat.
    Hem d'emmarcar que la felicitat no consisteix només a tenir menjar, una llar calentona, refugi i comoditat. També ens calen moltes més coses per ser feliç ( o , si no, totes les persones riques serien feliços). Ens cal relacionar-nos amb altres persones, ens cal estimar i sentir-nos estimats... i ens cal llibertat. La llibertat de créixer, canviar i autorealitzar-nos espontàniament, és a dir, tal com nosaltres ho desitgem. I de seguir lliurement els nostres somnis, siguin els que siguin; de manera que, encara que si arribem a la meta i les coses no surtin com nosaltres esperàvem, quan hi arribem ja haurem recorregut tot el camí que ens hi ha portat, i estarem preparats per començar un nou somni que també ens farà feliços.

    ResponderEliminar