domingo, 5 de abril de 2015

Podem creure en una religió que té la riquesa necessària per acabar amb la pobresa mundial dues vegades i no ho fa?





Feta per: Kafka 

18 comentarios:

  1. Iris Escusol 1rA6 de abril de 2015, 6:09

    Si es pot, ja que la religió no es basa en solucionar tots els problemes del nostre món. Per a mi la religió és quelcom més enllà que ens empeny a actuar d'una manera o altra, i es aquesta actuació la que demostra que certs valors han estat aprofundits dins nostre. Igualment comparteixo la opinió que s'hauria de parlar menys i actuar més.

    ResponderEliminar
  2. EDUARD QUEROL VALERA 1A BATXILLERAT6 de abril de 2015, 8:59

    En la meva opinió no es pot, ja que tenint els diners que té la religió cristiana i els diners que mou cada dia no ajuda a suficients creients que estan en una situació econòmica desesperant i només recorren a la fe com a única esperança. Crec, que també, la religió cristiana només ajuda a qui els interessa i a algunes persones que estan desesperades, parlant econòmicament, per donar una bona imatge, i crec jo, que el principal objectiu de la majoria de les religions i cada una d'elles és ajudar a tota persona que ho necessiti, i tal com estan les coses actualment no estan complint el seu objectiu, només cal mirar a algunes esglésies vestides d'or per donar-te compte del que està passant.

    ResponderEliminar
  3. Primer de tot, dir que cap religió és bona, la religió ha matat, a torturat, a violat i ens ha amagat moltes coses. Es la principal causa de les guerres, tant aquí com a tot el món. No només parlo de la religió cristiana, es a dir, la religió cristiana està podrida per dins, i espero que no tardi gaire en caure destruïda, però espero el mateix de totes les religions. És cert que el cristianisme podria fer-nos sortir de la crisi, però com a ciutadà racional no vull que els que ens han estat "putejant" ens treguin les castanyes del foc. Respecto tot tipus de pensament, el que es vulgui seguir creient totes aquestes mentides, que se les cregui. Però jo no vull que les rates que estan al capdamunt del cristianisme ens treguin de la crisis, haurien d'estar tots morts.

    ResponderEliminar
  4. Miquel Navarro 1r A6 de abril de 2015, 13:05

    comentari anterior

    ResponderEliminar
  5. Jo crec que sí que es pot creure. Una cosa és ser cristià, i una altra és la institució eclesiàstica. Sí, és cert, en nom de tots els déus s'ha assassinat alguna vegada, però això no és cosa de la religió, si no de la tergiversació i manipulació dels que tenen el poder. Fins que no els hi rentes el cervell, la gent no vol matar al seu veí. Molts cristians sí que són conseqüents amb les seves creences, la institució no. I voldria afegir que no sóc creient, per tant penso que sóc bastant objectiu.

    ResponderEliminar
  6. Les religions són com els pares pels nens quan són petits, però per la gent que creu en ella, i per les informacions que arriben dels ultims anys, no penso que siguin gaire model a seguir. Roben, maltracten a nens, ajuden a qui els hi bé de gust, sense importar-lis com són, que tenen i el que no tenen. LLavors volen que els adorem i seguim estan al seu costat fent donacions, doncs jo penso que no i penso que aquest papa que hi ha ara potser está obrint els ulls amb actes que fa pero está fent el que molts ho haurien d'haver fet abans. Potser algun grup radical el mata pel que esta fent, però sempre quedara com el papa de la reorganització i que ha aportat idees fresques i més sensates. Volia acabat dient que sóc ateu, perquè a mi la religió no me la crec, i qui se la creu voldria que es fes una pregunta.Què m'aporta la esglèsia a mi com a persona?

    ResponderEliminar
  7. De nou, l'amic G-MAN fa referència a l'institució, no a la religió en sí (ho volia recalcar). I també li intentaré contestar la pregunta. Per als que no creiem en Déu, ja està, no aporta res. Però la gent que té inseguretats espirituals, el fet de pertànyer a un grup els fa sentir-se bé. Això és la religió, una forma de tenir a tothom junt i controlat.

    ResponderEliminar
  8. Yo creo que la fe del propio individuo no tiene que ir conectada a los actos de la religión. blackcat

    ResponderEliminar
  9. Yo creo que no, dado que no hay una religion o institucion con tal riquesa, y durante la historia muchas veces se ha demostrado lo contrario que con la creacion en si de la religion pues ha habido muchos mas problemas y guerras, aun que tambien un pco de avanze dado que se crea una esperança y ademas he de añadir que para mi la religion, la fe, no es mas que una esperança propia que hace seguir al ser humano y hacer los actos que nos hace ser quienes somos.

    ResponderEliminar
  10. Marc Arolas 1r de Batxillerat B6 de abril de 2015, 14:52

    Opino que com bé diu el nostre bon amic i company Iván, moltes vegades generalitzem al parlar sobre la religió. La religió la podem dividir en dues parts molt importants: la part més abstracte i espiritual, que seria el que fa que creiem en ella o no, i la part de la organització o institució.
    El fet és que la religió és una cosa que escollim nosaltres, però no així com així, sinó que hi hem de creure de veritat en el que aquesta religió ens intenta explicar. A partir d’aquí, podem decidir creure-hi o no. Però el que molta gent pensa és que pel fet de que la part institucional de la religió no faci les coses com cal ens hem de replantejar si hem de seguir formant part d’aquesta. Després és quan vénen les preguntes sobre si val o no la pena creure en una religió així. Simplement, quan ens ho preguntem no estem pensant del tot en les milions de persones que creuen en aquesta religió pel simple fet de sentir-se identificats amb el que diu aquesta, i no per cap altre motiu més, perquè hi ha moltes persones al món que sentir que poden creure en alguna cosa els conforta i els enforteix perquè dia a dia puguin seguir tirant endavant.
    Les religions no són només mentires, gent que mata, viola o maltracta a altra. Aquesta part de la religió (la dolenta podriem dir, o almenys la que ens arriba a nosaltres) va totalment a part de tot el que representa una religió en sí, ja que el que representa és el que diu als seus codis sagrats, i és, al cap i a la fi, el que fa que hi creiem i volguem seguir-la o no.
    Per acabar, jo no crec en cap religió, però tinc familia que sí ho fa, i no crec que per més coses que es pugui dir d’aquesta religió, els farà preguntar si de veritat cal creure-hi o no.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Yo estoy de acuerdo con lo que dice el compañero Marc, pero lo que yo creo es eso que no te hace falta creer una religion o que exista esa religion para poder tener algo que te conforte o una esperanza en ti, lo puedes hacer por tu cuenta: creer en ti mismo o en tu pareja o familia etc... Porque en parte al creer en una religion, tambien puedes llegar a practicarla y al practicarla haces que la propia institucion y esta religion creezca y al creecer ya esta parte mala de la religion no es un mal pequeño si no que se convierte en un mal mayor.

      Eliminar
  11. Como bien ha dicho Ivan, la religión y la institución religiosa no son lo mismo y no deben confundirse como tal. La fe no es mas que la creencia hacia alguien o algo con el objetivo de infundir un sentimiento, ya sea de esperanza, superación o de ayuda en un mal momento. La institución religiosa no es mas que un colectivo de personas movidas por un mismo credo, que llevan a cabo sus correspondientes rituales y festividades en conjunto de sus feligreses. La culpa de las guerras religiosas que han pasado, pasan y pasaran en el futuro no reside en la propia fe, ya que no es mas que un mero sentimiento esperanzador para aquellos que buscan un guía, un motivo o un porque para la vida, la culpa es de aquellos que utilizan como excusa dicha creencia para justificar actos irracionales frutos de la mala interpretación de dicha fe.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Totalmente de acuerdo contigo excelsior, pero la pregunta plantea la crencia en una religion, y yo creo que no hace falta creer en una religion para tener fe y mucho menos la existencia de ella.

      Eliminar
    2. La pregunta no tiene porque encontrar la respuesta en una religión concreta como el cristianismo o el islam. La mera fe en la existencia de un ser superior puede ser suficiente para una persona, la cual no necesita practicar su fe en ninguna institucion.

      Eliminar
    3. Ya pero te plantea de la religion no de la fe, si fuese de fe si podriamos decir que en parte tienes razon, pero es de religion, aun asi sigo sin pensar que no te hace falta la creencia en un ser superior para obtener esa fe, puedes tener fe en ti mismo y ya esta o tener fe en lo que te rodea.

      Eliminar
  12. EDUARD QUEROL VALERA 1A BATXILLERAT7 de abril de 2015, 9:03

    Estoy de acuerdo en que tenemos que diferenciar entre la fe y las instituciones eclesiásticas, pero el problema está en que la gente que tiene más poder en las instituciones (exceptuando al actual Papa Francisco que parece ser que quiere limpiar por dentro con sus actos de buena fe) juegan con los sentimientos de las personas creyentes para que estos se dejen el dinero o bien dando donativos o bien en las sectas, etc. Es una auténtica vergüenza que la institución eclesiástica juegue con los sentimientos de las personas que sólo creen en dios.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo estic d'acord amb Eduard Querol, en el fet que l'església en molts establiments, utilitza el nóm de Déu, per enriquir-se a partir de gent creient i que creu que donant aquests diners fa petites ajudes a la comunitat cristiana i que aquesta la repartirà per als pobres i la gent més desfavorida de la millor manera possible. Es una vergonya aquest cas i l'ho bo que està fent el papa actual es dir les veritats i intentar netejar i treure tota la merda acumulada de dins d'aquesta organització. Esperem pel bo d'aquesta comunitat que tot això surti a la llum i que es vegi la cara de poca vergonyes que tenen els capellans, mossens, sacerdonats, cardenals etc...

      Eliminar