domingo, 5 de abril de 2015

Seríem capaços de recórrer el camí de la vida sols?


Feta per: Cherry

9 comentarios:

  1. Jo crec que sí i no, sí perquè tothom té la seva vida i els seus problemes i no tots però alguns els hem de superar sols tot i així també penso que no ja que TOT el camí no el podríem fer sols, necessitem si més no una mica d'ajuda o orientació, i a part, penso que a ningú li agradaria estar sol a la vida.

    ResponderEliminar
  2. Jo crec que no perquè moriríem sense gent. En la meva opinió és un dels pilars més importants de la nostra vida, sense gent al costat en realitat no som res. Potser podríem estar sols durant un temps però jo crec que tota la vida no seria bo per a nosaltres.

    ResponderEliminar
  3. Maria Martínez Cintas 1rB6 de abril de 2015, 8:30

    Jo penso que no, no som capaços de recórrer el camí de la vida sols perquè ens necessitem molt els uns als altres tot i que molts cops no ho volem acceptar. Necessitem a gent al voltant, gent que ens faci d'exemple a seguir per poder aconseguir el que ens proposem, gent al nostre costat que ens ajudi durant el camí al repte, ajudant-nos i fent-nos costat. Jo penso que ningú mai ha fet res gran al món tot sol.

    ResponderEliminar
  4. Carla Castilla Martínez 1r Batx C6 de abril de 2015, 10:05

    En la meva opinió és que no, ja que quan naixem ens guiem pels nostres pares i són els nostres models a seguir, quan et vas fent més gran, tendeixes a agafar uns altres models com amics, professors, o algun famós. Per altre banda penso que l'ésser humà necessita relacionar-se amb la societat i que les persones ens ajudem mútuament per seguir la nostra vida.

    ResponderEliminar
  5. Patricia Pastor Matarín 1BatC6 de abril de 2015, 13:22

    No. Tots necessitem algú que ens acompanyi en el nostre camí , ens ajudi, ens comprengui, i ens expliqui com seguir endavant. Si tinguéssim que seguir sols no arribaríem gaire lluny, ja que ens seria molt difícil, per no dir Imposible saber què fer i com

    ResponderEliminar
  6. Jo penos que si que podem fer un camí sols, ja que per naturaleza a certa edat em de fer. Com diu el nostre estimat director, amb respecte a les persones, als diferents ambits que ens podem trobar duran aaquest camí, si els hi posem una mica de seny i esforç, doncs els podem superar i fer el trajecte sense lesionar-nos ni endarrerir-nos.
    Voldria fer un últim comentari dient que la veritat fa mal i que aixó s'ha de tenir en compte, er no cometre les errades que en el passat i que ens poden fer mal durant i en el futur d'aquest camí

    ResponderEliminar
  7. En mi opinion, yo creo que si que podriamos hacer un camino solos, el problema que hay es que la sociedad tal como esta formada hoy en dia pues en parte por "obligacion" o "moral"nos relacionamos con otros y nosotros mismos a veces podriamos llegar a sentir que queremos a alguien al lado que nos acompañe.

    ResponderEliminar
  8. En la actualidad la mayoría de las acciones que comportan el día a día conllevan relacionarse con otras personas, ya sea de manera directa o indirecta. Si bien es cierto que una gran parte de estas acciones pueden realizarse en solitario, el hecho de que en el proceso evolutivo la gente coexistiese en grupos para aumentar las probabilidades de supervivencia, ha condicionado en gran medida el comportamiento de la sociedad y ha resultado en una gran necesidad de relacionarse con mas personas para satisfacer carencias emocionales.

    ResponderEliminar
  9. Nvje4

    No, perquè necessitem a algunes persones perquè ens guien d'alguna manera en aquest dur i llarg camí de la vida,que ens recolzin, ens entenguin, que ens cuidin ens empenyin a fer els nostres somnis realitat. Ja que tampoc seria possible contemplar la idea de recorre el camí de la vida tot sol perquè des de ven petits estem envoltats de gent que ens guiarà.

    ResponderEliminar