Si, és important. Perquè fins i tot allò que aparentment no es pot comprar es compra. Esta molt bé dir que la salut és més important que els diners, però és que resulta que la salut es compra. Els diners no donen la felicitat, però ser pobre és ser infeliç.
Jo penso que realment no és tan important. La felicitat no ve determinada pels diners, sinó que ve determinada pel teu entorn, és a dir, per les persones que t'envolten. Molts diuen "Els diners no fan la felicitat, però ajuden". Aquesta afirmació pot ser relativament certa, perquè sempre que tinguis diners la teva qualitat de vida serà millor que una persona que viu en la pobresa. Penso que la felicitat s'arriba amb un punt intermig entre la pobresa i la riquesa, ja que si no tens gens de poder adquisitiu no podràs cobrir les necessitats bàsiques, però si en tens un excés potser no valores el que tens i et tornés un ésser ple d'egoisme i deixes de pensar en els altres. El que fa més feliç a una persona, des del meu punt de vista, és tenir un bon entorn tan familiar com social, sincer i fidel.
Està clar que sí. Els diners, com ja sabem, ens permeten cobrir necessitats bàsiques com el menjar, la higiene, etc. Això vol dir que els diners no són per sí mateixos la finalitat que perseguim, sinó un mitjà a través del qual podem arribar a assolir un objectiu, de manera més o menys satisfactòria, segons el poder adquisitiu amb què compti la persona. Així, la importància dels diners rau en tot allò que ens permet obtenir.
Però aquest fet, per contra, no el pot complir qui no disposa d’una bona situació econòmica. Això es un problema que no cal buscar en els països tercermundistes, sinó que és present en la nostra pròpia societat. I no crec pas que les persones que es troben en una situació de pobresa opinin que els diners no són importants. Segurament tots hem escoltat a dir que les persones dels països subdesenvolupats, tot i que viuen en la més extrema pobresa, són felices. No crec pas que la seva felicitat vingui donada a causa de conformar-se amb el que tenen, sinó que realment no coneixen un altre mode de vida, molt diferent del nostre. Aquest últim és molt diferent de l’esmentat, ja que la nostra forma de vida consta d’una bona qualitat de vida, en general. És per això que, dins la nostra societat, els diners a més a més d’afectar greument al nivell de vida, són un important condicionant del prestigi social de la persona.
És evident que els diners no atorguen la felicitat, entesa com un sentiment de benestar general, i sentiment que ja han intentat relacionar molts filòsofs amb les seves corresponents causes. L’estima de les persones properes a nosaltres o el fet de comptar amb una bona salut ens fan feliços, però no podem pas negar que, tot i que les persones podem ser més o menys ambicioses, qui té diners, gaudeix de llibertat i autosuficiència, i en conseqüència té una qualitat de vida superior en tots els àmbits. I és per això que els diners, si més no, ens ajuden a arribar a assolir la felicitat.
Però la pregunta no és si els diners comporten la felicitat, sinó si els diners són realment tan importants. Per tant, la resposta no pot buscar-se ni relacionar-se únicament amb la felicitat. És necessari deixar de fixar-se en els fets particulars, en aquest cas, les persones, i passar a analitzar-ho des d’un àmbit general.
Molts autors han argumentat quina qualitat o característica donava poder a les persones. Per als sofistes, per exemple, l’atribut que atorgava el poder a l’individu era la força. Actualment, no són les persones poderoses aquelles que tenen poder? I no només les persones, també els països? No s’originen conflictes internacionals per al control de diversos recursos energètics que serveixen com a mitjà per produir riquesa? Els diners són importants, sens dubte. Aquests determinen les acciones de les persones i, per tant, mouen el món.
Per tots aquests motius, opino que la pregunta que hauríem de fer-nos no és si els diners són de veritat tan importants, sinó quant d’importants arriben a ser.
Si, és important. Perquè fins i tot allò que aparentment no es pot comprar es compra. Esta molt bé dir que la salut és més important que els diners, però és que resulta que la salut es compra. Els diners no donen la felicitat, però ser pobre és ser infeliç.
ResponderEliminarJo penso que realment no és tan important. La felicitat no ve determinada pels diners, sinó que ve determinada pel teu entorn, és a dir, per les persones que t'envolten. Molts diuen "Els diners no fan la felicitat, però ajuden". Aquesta afirmació pot ser relativament certa, perquè sempre que tinguis diners la teva qualitat de vida serà millor que una persona que viu en la pobresa. Penso que la felicitat s'arriba amb un punt intermig entre la pobresa i la riquesa, ja que si no tens gens de poder adquisitiu no podràs cobrir les necessitats bàsiques, però si en tens un excés potser no valores el que tens i et tornés un ésser ple d'egoisme i deixes de pensar en els altres. El que fa més feliç a una persona, des del meu punt de vista, és tenir un bon entorn tan familiar com social, sincer i fidel.
ResponderEliminarEstà clar que sí. Els diners, com ja sabem, ens permeten cobrir necessitats bàsiques com el menjar, la higiene, etc. Això vol dir que els diners no són per sí mateixos la finalitat que perseguim, sinó un mitjà a través del qual podem arribar a assolir un objectiu, de manera més o menys satisfactòria, segons el poder adquisitiu amb què compti la persona. Així, la importància dels diners rau en tot allò que ens permet obtenir.
ResponderEliminarPerò aquest fet, per contra, no el pot complir qui no disposa d’una bona situació econòmica. Això es un problema que no cal buscar en els països tercermundistes, sinó que és present en la nostra pròpia societat. I no crec pas que les persones que es troben en una situació de pobresa opinin que els diners no són importants. Segurament tots hem escoltat a dir que les persones dels països subdesenvolupats, tot i que viuen en la més extrema pobresa, són felices. No crec pas que la seva felicitat vingui donada a causa de conformar-se amb el que tenen, sinó que realment no coneixen un altre mode de vida, molt diferent del nostre. Aquest últim és molt diferent de l’esmentat, ja que la nostra forma de vida consta d’una bona qualitat de vida, en general. És per això que, dins la nostra societat, els diners a més a més d’afectar greument al nivell de vida, són un important condicionant del prestigi social de la persona.
És evident que els diners no atorguen la felicitat, entesa com un sentiment de benestar general, i sentiment que ja han intentat relacionar molts filòsofs amb les seves corresponents causes. L’estima de les persones properes a nosaltres o el fet de comptar amb una bona salut ens fan feliços, però no podem pas negar que, tot i que les persones podem ser més o menys ambicioses, qui té diners, gaudeix de llibertat i autosuficiència, i en conseqüència té una qualitat de vida superior en tots els àmbits. I és per això que els diners, si més no, ens ajuden a arribar a assolir la felicitat.
Però la pregunta no és si els diners comporten la felicitat, sinó si els diners són realment tan importants. Per tant, la resposta no pot buscar-se ni relacionar-se únicament amb la felicitat. És necessari deixar de fixar-se en els fets particulars, en aquest cas, les persones, i passar a analitzar-ho des d’un àmbit general.
Molts autors han argumentat quina qualitat o característica donava poder a les persones. Per als sofistes, per exemple, l’atribut que atorgava el poder a l’individu era la força. Actualment, no són les persones poderoses aquelles que tenen poder? I no només les persones, també els països? No s’originen conflictes internacionals per al control de diversos recursos energètics que serveixen com a mitjà per produir riquesa? Els diners són importants, sens dubte. Aquests determinen les acciones de les persones i, per tant, mouen el món.
Per tots aquests motius, opino que la pregunta que hauríem de fer-nos no és si els diners són de veritat tan importants, sinó quant d’importants arriben a ser.
hablai puras weas<3
Eliminar