Suposo que la resposta per a cada un seria diferent però la meva és que si. Jo penso que importo com a persona, perquè en el meu dia a dia veig que hi ha persones que em demostren que estan amb mi passi el que passi. En el moment que em sento sola no vol dir que no li importi a ningú o que no tingui amistats o familiars. També depèn del que sembris en la teva vida, perquè si reculls alguna cosa que no vols això vol dir que alguna cosa estas fent malament llavors pot ser que el teu comportament no sigui l'adequat o potser que no demostris bé l'afecte que sents per els teus éssers estimats. Penso que per que siguis una persona important hauria d'haver un esforç o uns actes perquè nosaltres ens busquem el que ens passa.
Jo crec que importem o no com a individu depenen del context amb que parlem, per exemple, si matem a algú, als nostres familiars i amics més propers si que es preocuparan també, obviament. importarà al cercle proper de la víctima però ja està, no serem portada de tots els diaris del món ni res d'això (a no ser que sigui una cosa molt estrafalaria). En canvi si parlem d'un context que englobi a molta gent si que importarem com a individu perquè les nostres accions o pensaments afecten a una majoria, com ara descobrir la vacuna de l'VIH.
Crec que no importem com a individu, però estic d'acord amb aquest concepte de cercle proper. Si jo ara decideixo suïcidar-me, no passa res. Afectarà a la meva família, potser a alguns amics, però ja està. No canvia res a la societat, a ningú li importa. Pot ser els teus pares no ho superarien, perquè no és l'ordre natural, però fora d'això, no afecta en absolutament res. Formes part d'una màquina amb engranatges més que substituïbles, quan fallis, posaran un altre. La família superarà la teva mort i els amics t'oblidaran.
Blackcat. Yo creo que no ya que hoy en día vivimos en una sociedad en la que trabajamos codo con codo para conseguir un mismo objetivo. por otra parte también somos seres que podemos vivir en soledad. Para acabar querría remarcar que el hombre hoy en día no puede pensar sólo en si mismo
Suposo que la resposta per a cada un seria diferent però la meva és que si. Jo penso que importo com a persona, perquè en el meu dia a dia veig que hi ha persones que em demostren que estan amb mi passi el que passi. En el moment que em sento sola no vol dir que no li importi a ningú o que no tingui amistats o familiars.
ResponderEliminarTambé depèn del que sembris en la teva vida, perquè si reculls alguna cosa que no vols això vol dir que alguna cosa estas fent malament llavors pot ser que el teu comportament no sigui l'adequat o potser que no demostris bé l'afecte que sents per els teus éssers estimats.
Penso que per que siguis una persona important hauria d'haver un esforç o uns actes perquè nosaltres ens busquem el que ens passa.
Jo crec que importem o no com a individu depenen del context amb que parlem, per exemple, si matem a algú, als nostres familiars i amics més propers si que es preocuparan també, obviament. importarà al cercle proper de la víctima però ja està, no serem portada de tots els diaris del món ni res d'això (a no ser que sigui una cosa molt estrafalaria). En canvi si parlem d'un context que englobi a molta gent si que importarem com a individu perquè les nostres accions o pensaments afecten a una majoria, com ara descobrir la vacuna de l'VIH.
ResponderEliminarCrec que no importem com a individu, però estic d'acord amb aquest concepte de cercle proper. Si jo ara decideixo suïcidar-me, no passa res. Afectarà a la meva família, potser a alguns amics, però ja està. No canvia res a la societat, a ningú li importa. Pot ser els teus pares no ho superarien, perquè no és l'ordre natural, però fora d'això, no afecta en absolutament res. Formes part d'una màquina amb engranatges més que substituïbles, quan fallis, posaran un altre. La família superarà la teva mort i els amics t'oblidaran.
ResponderEliminarBlackcat.
ResponderEliminarYo creo que no ya que hoy en día vivimos en una sociedad en la que trabajamos codo con codo para conseguir un mismo objetivo. por otra parte también somos seres que podemos vivir en soledad. Para acabar querría remarcar que el hombre hoy en día no puede pensar sólo en si mismo