Personalment, opino que la felicitat no és una cosa totalment exclusiva del després de la vida, sinó que es troba també en el durant d'aquesta. Quantes vegades has escoltat als teus pares, amics o persones properes dir: "Les teves accions tindran conseqüències"? Doncs jo penso que la felicitat, juntament amb altres sentiments (tant semblants com contraposats), són sempre una conseqüència d'aquestes accions que realitzem cada dia.
A més, crec que aquests sentiments es van acumulant en un lloc (l'ànima) per mitjà dels records. D'aquesta manera, quan la persona mor, l'ànima puja al cel i, depenent dels records que tingui, assolirà una determinada felicitat, en proporció amb les accions que li han atorgat aquesta.
En conclusió, penso que nosaltres som els que, indirectament, escollim la felicitat que gaudirem durant la nostra vida i durant el seu després. Per tant, hem d'aporfitar la vida que tenim per intentar obtenir la màxima felicitat possible.
No, jo crec que la felicitat la trobes abans. La felicitat, aquest estat emocional que sent una persona al aconseguir la meta desitjada. És aquella sensació que produeix satisfacció i alegria, cosa que les persones “vives” podem sentir. La felicitat no té per què ser eterna, pot ser només momentània o periòdica en un temps determinat. Això no vol dir que no hi puguem arribar mentre som vius.
Una prolongació de reviure aquest estat una i una altre vegada, et condueix a ser una persona feliç i transmetre aquesta felicitat als altres.
La felicitat que assolim després de la mort, probablement serà la que hem anat acumulant mentre érem vius mitjançant les nostres accions. Quan morim, serà quan mirem endarrere i diguem: He tingut una vida feliç.
No, desde el meu punt de vista, la felicitat és un sentiment que està present des de el dia que naixem. Aquesta extraña sensació ens produiex un bé necessari en la nostra vida. Es molt fàcil trobar-lo, amb només un simple somriure ja gaudim d'aquest bé (la felicitat).
Crec, tot i que no sóc molt creient, que la felicitat després de la mort, s'allibera abandonant el nostre cos i expandint-se per la natura transmitint-la a les persones.D'aquesta manera s'extableix un cicle que mai acaba.
En conclusió, responent a la pregunta, la felicitat es troba molt abans de morir però després també la podem trobar.
Personalment, opino que la felicitat no és una cosa totalment exclusiva del després de la vida, sinó que es troba també en el durant d'aquesta. Quantes vegades has escoltat als teus pares, amics o persones properes dir: "Les teves accions tindran conseqüències"? Doncs jo penso que la felicitat, juntament amb altres sentiments (tant semblants com contraposats), són sempre una conseqüència d'aquestes accions que realitzem cada dia.
ResponderEliminarA més, crec que aquests sentiments es van acumulant en un lloc (l'ànima) per mitjà dels records. D'aquesta manera, quan la persona mor, l'ànima puja al cel i, depenent dels records que tingui, assolirà una determinada felicitat, en proporció amb les accions que li han atorgat aquesta.
En conclusió, penso que nosaltres som els que, indirectament, escollim la felicitat que gaudirem durant la nostra vida i durant el seu després. Per tant, hem d'aporfitar la vida que tenim per intentar obtenir la màxima felicitat possible.
No, jo crec que la felicitat la trobes abans. La felicitat, aquest estat emocional que sent una persona al aconseguir la meta desitjada. És aquella sensació que produeix satisfacció i alegria, cosa que les persones “vives” podem sentir. La felicitat no té per què ser eterna, pot ser només momentània o periòdica en un temps determinat. Això no vol dir que no hi puguem arribar mentre som vius.
ResponderEliminarUna prolongació de reviure aquest estat una i una altre vegada, et condueix a ser una persona feliç i transmetre aquesta felicitat als altres.
La felicitat que assolim després de la mort, probablement serà la que hem anat acumulant mentre érem vius mitjançant les nostres accions. Quan morim, serà quan mirem endarrere i diguem: He tingut una vida feliç.
No, desde el meu punt de vista, la felicitat és un sentiment que està present des de el dia que naixem. Aquesta extraña sensació ens produiex un bé necessari en la nostra vida. Es molt fàcil trobar-lo, amb només un simple somriure ja gaudim d'aquest bé (la felicitat).
ResponderEliminarCrec, tot i que no sóc molt creient, que la felicitat després de la mort, s'allibera abandonant el nostre cos i expandint-se per la natura transmitint-la a les persones.D'aquesta manera s'extableix un cicle que mai acaba.
En conclusió, responent a la pregunta, la felicitat es troba molt abans de morir però després també la podem trobar.