Sí. Des del meu punt de vista podríem comparar la humanitat amb una estructura. Com tota estructura, va tenir uns inicis, i ha anat evolucionant i autoconstruint-se passant per diferents etapes i períodes fins arribar a l'estat actual en el que ens trobem. La humanitat ha evolucionat moltíssim però, té la humanitat un límit d'evolució, perfeccionament i auto-construcció? Aquesta qüestió em fa veure que la humanitat no té un límit d'evolució i perfeccionament, per ser més exactes, el límit és la extinció de la humanitat. Per tant, la humanitat seguirà evolucionant i autoperfeccionant-se fins a la fi dels seus dies per això diem que és una estructura inacabada, perquè si la humanitat durés tota l'eternitat, ella seguiria evolucionant i mai acabaria d'estar completa.
La humanitat va estrictament relacionada amb els components que la formen. Cadascun dels components són responsables mitjançant els seus actes del camí que agafi la humanitat, per tant són aquests els qui la construiran. La humanitat té una pecurial característica la qual és el canvi constant. Els components qui la formen pateixen una constant evolució, que paral·lelament es veu reflectida en la humanitat. Per tant, realment la humanitat és una estructura inacabada (mig contruida)?
En part sí que ho és, ja que la humanitat (grup d'individus) està en canvi constant. Les noves tecnologies, els nous descobriments, fets i més fets... són tant els causants del canvi com la mostra de tal. La humanitat sempre patirà canvis, encara que siguin insignificants, per això es mantindrà en una constant evolució ("construcció"), encara que a vegades no ho sembli. Podrien parlar-ne d'una construcció infinita.
No obstant això, per altra banda, cal destacar que una humanitat podrà estar o no construïda depenent de l'individu que la vulgui habitar. Aquells individus els quals tinguin una situació agradable o fins i tot satisfactòria, els hi pot semblar viure en una humanitat (societat) construïda. En canvi, en aquells components en els quals la situació no sigui molt agradable, els hi pot semblar viure en una estructura a mig construir.
En conclusió, la humanitat podrà considerar-se "en plans" (referent al primer pas de la construcció), "a mig construir" o "acabada de construir" depenent estrictament dels components que la formin.
Sí. Des del meu punt de vista podríem comparar la humanitat amb una estructura. Com tota estructura, va tenir uns inicis, i ha anat evolucionant i autoconstruint-se passant per diferents etapes i períodes fins arribar a l'estat actual en el que ens trobem. La humanitat ha evolucionat moltíssim però, té la humanitat un límit d'evolució, perfeccionament i auto-construcció? Aquesta qüestió em fa veure que la humanitat no té un límit d'evolució i perfeccionament, per ser més exactes, el límit és la extinció de la humanitat. Per tant, la humanitat seguirà evolucionant i autoperfeccionant-se fins a la fi dels seus dies per això diem que és una estructura inacabada, perquè si la humanitat durés tota l'eternitat, ella seguiria evolucionant i mai acabaria d'estar completa.
ResponderEliminarLa humanitat va estrictament relacionada amb els components que la formen. Cadascun dels components són responsables mitjançant els seus actes del camí que agafi la humanitat, per tant són aquests els qui la construiran. La humanitat té una pecurial característica la qual és el canvi constant. Els components qui la formen pateixen una constant evolució, que paral·lelament es veu reflectida en la humanitat. Per tant, realment la humanitat és una estructura inacabada (mig contruida)?
ResponderEliminarEn part sí que ho és, ja que la humanitat (grup d'individus) està en canvi constant. Les noves tecnologies, els nous descobriments, fets i més fets... són tant els causants del canvi com la mostra de tal. La humanitat sempre patirà canvis, encara que siguin insignificants, per això es mantindrà en una constant evolució ("construcció"), encara que a vegades no ho sembli. Podrien parlar-ne d'una construcció infinita.
No obstant això, per altra banda, cal destacar que una humanitat podrà estar o no construïda depenent de l'individu que la vulgui habitar. Aquells individus els quals tinguin una situació agradable o fins i tot satisfactòria, els hi pot semblar viure en una humanitat (societat) construïda. En canvi, en aquells components en els quals la situació no sigui molt agradable, els hi pot semblar viure en una estructura a mig construir.
En conclusió, la humanitat podrà considerar-se "en plans" (referent al primer pas de la construcció), "a mig construir" o "acabada de construir" depenent estrictament dels components que la formin.